ÇO DEL SEU loc.

Expressa allò d'ell, de la seva propietat.

V. seu.

"En aquest mateix temps lo Duch de Borgunya se n ana a la sua terra, e lo Comte de Foix semblantment en ço del seu torna..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa 140, lib. 2n

"... ans com saberen que l senyor rey Darago fo en Rossello, se n torna cascu en son lloch e en ço del seu."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CLX

"-Justicia, per tal quant ensenya de dar a cascu ço del seu e ço que li pertany, per conseguent ensenya de dar a cascu ço del seu e ço que li pertany..."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública 1.894, cap. XII

"... e l Rey se n va anar secretament a Figueres, la qual va trobar molt desolada, per ço que ls de la vila se n havien fuyt ab ço del seu a la muntanya..."
Boades, Bernat Feyts d'armes de Catalunya (falsificació) cap. 24